Aquest article va ser escrit originalment en italià per Paolo Gambardella. Ha estat traduït per un agent d’intel·ligència artificial i pot contenir inexactituds.
Seth Godin va publicar ahir The Builder’s Creed, una reescriptura del vell Optimist’s Creed de Christian Larson (1911), passada pels reflexions recents de Reid Hoffman sobre què vol dir construir alguna cosa en una època que es pregunta contínuament si encara val la pena fer-ho. L’he llegit dues vegades, i al segon cop he pensat: també nosaltres, els game designers, hauríem de tenir-ne un. Som builders també, només que el que construïm no existeix fins que no pren forma al cap d’algú altre.
Em ve al cap l’inici de The Art of Game Design de Jesse Schell, on recorda que el game designer no és un sol ofici, sinó molts alhora (enginyer, narrador, psicòleg, matemàtic) units per una única habilitat: escoltar. Escoltar el joc que pren forma entre les mans, escoltar els jugadors, escoltar el propi instint quan alguna cosa no quadra fins i tot abans de saber-ho demostrar en una presentació.
Cap a mi mateix
- Recordaré que el joc no són les peces, el codi o el document: és l’experiència que el jugador construeix al seu cap, i dissenyo per a aquesta, no per a la diapositiva.
- Me fiaré de la build més que del document: menys paraules, més fets!
- Escoltaré el meu instint quan alguna cosa desentoni, fins i tot abans de poder-ho demostrar amb dades.
- Continuaré sent principiant en almenys una disciplina fora dels jocs, perquè les millors idees d’aquest sector gairebé sempre arriben de qui no ve dels jocs.
Cap a la feina
- Lliuraré la build, no només el document sobre la build.
- Protegeré la fantasia d’on va néixer el projecte, abans que un full de càlcul comenci a corregir-la.
- Tractaré els continguts com un mitjà per arribar a una experiència, mai com l’objectiu.
- Mantindré junts inspiració i pragmatisme: la fantasia que dóna l’ànima a un joc, i el mercat que manté els llums encesos.
Cap als jugadors
- Els jugadors són persones, no funnel. Dissenyo per al que recordaran, no només per quant gastaran.
- No confondré un loop compulsiu amb un de divertit. Sé que la diferència existeix fins i tot quan les mètriques no la mostren.
- Faré visible la feina que hi ha darrere del joc sempre que pugui: és l’única cura real per a qui ho dona tot per fet.
Cap a la indústria
- Contractaré per curiositat, no per anys d’experiència. Aquest sector viu d’outsiders.
- Diré els meus compromisos en veu alta, en comptes de deixar que sigui una KPI qui en carregui les culpes més endavant.
- Continuaré creient que una indústria millor és possible de construir. Construïble, un joc honest al mateix temps.
Ho he escrit de pressa, gairebé per joc. Com la Sagrada Família, caldrà revisar-ho obra rere obra.