Aquest article va ser escrit originalment en italià per Paolo Gambardella. Ha estat traduït per un agent d’intel·ligència artificial i pot contenir inexactituds.
Ahir van sortir dues notícies gairebé al mateix temps. La primera: les actes WARN han confirmat que els acomiadaments afecten estudis de veritat: ZeniMax Online Studios (The Elder Scrolls Online) i Id Software (Doom), departaments tècnics sencers esborrats del mapa.
La segona: la Reserva Federal americana ha nomenat Asha Sharma, CEO de Xbox, assessora del seu grup de treball sobre “Productivitat i Ocupació”, amb el mandat específic d’estudiar l’impacte macroeconòmic de la Intel·ligència Artificial. És l’única CEO en actiu entre tots els grups de treball de la Fed.
Qui retalla llocs de feina per un costat, qui és cridat a assessorar l’estat sobre com protegir-los per l’altre. És un sistema que funciona exactament tal com va ser dissenyat.
Per entendre per què fer retallades de personal s’alinea, en lloc d’entrar en contradicció, amb el reconeixement institucional en els sectors corporatiu i financer, cal analitzar tres factors estructurals.
1. Com es defineix la productivitat
En els models macroeconòmics, la productivitat es calcula com a output per unitat de treball. Quan una direcció redueix la plantilla mentre fa servir l’automatització per mantenir el mateix output, les institucions financeres i regulatòries hi veuen una optimització operativa reeixida.
2. El mandat de la integració de la IA
Els consells d’administració i els bancs centrals donen prioritat a líders amb un perfil similar al de la Sra. Sharma. L’objectiu primari és entendre com les tecnologies de propòsit general emergents poden comprimir els costos lineals de producció i redissenyar l’assignació futura del treball com a actiu.
Qui ja ha demostrat que sap fer-ho a casa seva, retallant milers de posicions mentre promet un output molt superior, és exactament el perfil que necessita una taula cridada a escriure les regles per a tothom.
3. L’asimetria del risc i de la responsabilitat
Els game developers carreguen amb un risc específic de producte: si el joc no funciona, la seguretat de l’equip se’n ressent en primera persona, de manera immediata.
Els directius, en canvi, gestionen un risc sistèmic, distribuït entre carteres senceres i al llarg d’anys. En els mercats de capitals, executar acomiadaments massius per protegir els marges està codificat com a responsabilitat fiduciària normal, i això reforça el perfil d’un directiu per a rols institucionals i assessors.
Les persones de ZeniMax Online i Id Software han passat anys, en alguns casos més d’una dècada, construint l’output que avui es mesura com a productivitat recuperada.
Què queda
Aquesta divergència explica una realitat estructural molt concreta: les mètriques que els sistemes financers fan servir per premiar el rendiment dels directius operen de manera completament independent de la retenció a llarg termini del talent creatiu i tècnic, i de les obligacions morals de qualsevol empresa.
Vull acabar amb una frase de l’enyorat Adriano Olivetti, un gran empresari italià: “La fàbrica no pot mirar només l’índex de beneficis. Ha de distribuir riquesa, cultura, serveis, democràcia. Jo penso la fàbrica per a l’home, no l’home per a la fàbrica”