Skip to content

Tag: myself

Més diàleg, menys megàfon

Aquest article va ser escrit originalment en italià per Paolo Gambardella. Ha estat traduït per un agent d’intel·ligència artificial i pot contenir inexactituds.

Tinc ganes de renovar una mica les meves iniciatives en línia. Fins ara el blog, LinkedIn i algun podcast han estat els meus tres pilars. Ara bé, l’editorial s’ha posat les piles i s’ha compromès a revisar el meu llibre i a ajudar-me a arribar als lectors potencials, així que vull millorar la meva manera de comunicar.

Game Design in Practice

El llibre es diu Game Design in Practice: A Professional’s Guide to Entertainment Ideation i el publica Jettelly, una editorial de Toronto que fa llibres i cursos per a desenvolupadors de videojocs.

És una guia pràctica a la fase d’ideació, el moment en què una idea en brut pren forma i es converteix en un concept. Hi poso tot el que he après en anys de desenvolupament mòbil i indie: entendre què busquen els jugadors en l’entreteniment, anar més enllà de les etiquetes de gènere per trobar l’experiència fonamental d’un joc, fer brainstorming amb l’equip, construir prototips jugables i finalment vendre la pròpia visió amb briefs, pitch decks i demos.

Sortirà en anglès, com a ebook, un capítol cada vegada. Si t’interessa, a la pàgina del llibre ja et pots apuntar a la wishlist.

Fins avui he fet servir aquestes eines de manera unidireccional. Els comentaris públics no m’acaben de convèncer, també perquè sovint acabo havent-los de moderar. Prefereixo els contactes privats, que permeten construir relacions i diàlegs de veritat amb les persones. M’han portat molta felicitat i nous amics. Per això ha arribat el moment de repensar la meva estratègia comunicativa i fer més fàcil aquest tipus de trobades.

A més del llibre estic desenvolupant algunes idees de joc, així que podria afegir la dimensió vídeo. Penso en vídeos curts, en vertical, en què comento un videojoc mentre es veu en acció: què funciona, què canviaria, quina idea hi ha darrere. Amb una diferència: el joc seria meu. Així podria despertar la curiositat de les persones més visuals, i qui sap si no s’obren noves oportunitats. També és un termòmetre per saber si les meves idees estan fresques, de manera que tard o d’hora ho intentaré.

Un repte és la llengua. L’italià és la meva llengua materna, però el meu italià està contaminat pel castellà, perquè fa molt de temps que visc a Espanya. Comet errors i faig servir construccions que a Itàlia no s’utilitzen; el resultat és comprensible, però poc satisfactori per al meu perfeccionisme. L’anglès és la llengua dels negocis, però existeixen milers de continguts en anglès i crec que fan servir un argot més viu i variat que el meu. L’espanyol també podria tenir sentit, però no n’estic segur. Tu en quina llengua preferiríes llegir-me i escoltar-me?

Per avui les novetats són aquestes: segueixo endavant amb el llibre i continuo fent els meus jocs. Ho puc fer només gràcies a les noves tecnologies, que em permeten seguir diverses coses alhora construint-me les eines a mida.

Si tens un consell sobre la llengua, els vídeos o qualsevol altra cosa, escriu-me en privat a LinkedIn: t’escolto.

Invertir significa comprometre’s

Aquest article va ser escrit originalment en italià per Paolo Gambardella. Ha estat traduït per un agent d’intel·ligència artificial i pot contenir inexactituds.

Fa un temps vaig escriure una faula i vaig trobar una artista que m’està ajudant a visualitzar-la. Em mana esbossos cada setmana, per revisar. Jo li dono feedback i ella l’aplica, per un total de 16 imatges. Tot plegat m’està prenent moltíssim temps, i va néixer de les ganes de deixar alguna cosa a la meva filla per si de cas desaparegués prematurament. No pretenc tenir èxit, ni vendre milions de còpies; soc conscient de la qualitat del meu relat i dels meus límits. Faig això només per creativitat.

L’aprenentatge automàtic m’ha ajudat a visualitzar aquesta faula, i m’ha empès a buscar un professional per il·lustrar-la. Això és sens dubte positiu, però he de dir que m’està prenent més temps personal del que esperava. Delegar no vol dir simplement invertir diners i estalviar temps, vol dir comprometre’s a treballar en alguna cosa conjuntament amb algú. Això massa sovint ho oblido, i em fico en mil projectes que després no acabo. És una característica bastant comuna entre els creatius i volia compartir-la amb tu avui.

Espero publicar la meva faula per Nadal, espero imprimir-ne còpies en català i regalar-la a tots els nens i nenes de la classe de la Maria Laura. Després posaré l’enllaç al meu blog i al meu LinkedIn perquè sigui possible comprar-la en italià i en català.

El negoci que he escollit

Aquest article va ser escrit originalment en italià per Paolo Gambardella. Ha estat traduït per un agent d’intel·ligència artificial i pot contenir inexactituds.

Ahir vaig veure aquesta entrevista al CEO de Bulkhead, els creadors de Wardogs, un first-person shooter online multijugador.

Sabia que la reacció arribaria de seguida i que les paraules d’aquesta persona eren material perfecte per als clics fàcils i comentaris a LinkedIn contra el crunch.

Avui, un amic escriptor em passa aquesta reflexió d’un altre escriptor.

El negoci que he triat

Ningú no m’ha obligat a desenvolupar videojocs. La meva gran passió és pensar quina experiència traslladar al mitjà. La part que més m’agrada és descobrir noves cultures i trobar persones brillants amb qui dialogar i discutir sobre coses creatives. El meu somni és poder signar algun joc que deixi empremta.

No faig jocs per fer-me ric, ni els faig sol (tot i que ho vaig haver de provar per adonar-me’n). Faig jocs perquè així ho he triat, per amor a l’art, si es vol dir així. Per a mi, com que a la feina hi passo la major part de les hores que estic despert, és important intentar construir una catedral, no simplement un hort.

I quan treballo per a altres sempre busco projectes que m’il·lusionin. No treballo només per pagar les factures; intento treballar en allò que de veritat m’agrada. I això de vegades té un cost: la ment ocupada, hores extra. Temps tret a la meva família.

I el mateix ha valgut per a la meva família d’origen: la meva mare, pediatra, ha treballat moltes més hores de les que tocava. El meu pare es passava nits en blanc escrivint escrits, advocat. El meu germà és jutge i també ha de fer torns intensos, sense cap retribució extra. La meva família m’ha ensenyat que el crunch no existeix: existeixen coses a fer, i aquestes coses requereixen temps.

Últimament he triat passar del mobile free-to-play als jocs de PC/consola, i això comporta una quantitat enorme d’hores extra. Això és el que he triat, i conec les conseqüències. Parlem molt sovint dels nostres drets, però molt rarament dels nostres deures.

El plaer de la marxa

Aquest article va ser escrit originalment en italià per Paolo Gambardella. Ha estat traduït per un agent d’intel·ligència artificial i pot contenir inexactituds.

Últimament tinc la sensació que els errors no només se succeeixen, sinó que creixen de manera exponencial. Les noves tecnologies ens permeten anar del punt A al punt B de vegades de forma immediata. Però això ens fa perdre oportunitats que podrien resultar essencials.

Imagina que aquest cap de setmana decideixes anar a visitar un museu a la teva ciutat. Imagina que tens un helicòpter que et recull a casa i et porta directament al museu. Un viatge en helicòpter és divertit (suposo, mai n’he fet cap), així que imagina que el preu és quedar-te adormit. L’avantatge és que arribes immediatament a la destinació. Però et perds tot the rest: si hi anassis a peu, potser et trobaries amb algun amic de fa temps pel camí. O, qui sap, descobriríes un bar amb un esmorzar de campionat. O potser veuries anunciada l’obertura d’un altre centre cultural i decidiries canviar de plans. És cert que és més cansat, i lent, però és ple d’oportunitats.

Doncs bé, en el cas del game design avui és possible generar especificacions per a una feature de manera gairebé immediata. El teu cap et diu que treballis en aquella feature, et dóna una setmana de temps, i tu en dues hores ja tens una base preparada. Això gràcies a algoritmes basats essencialment en probabilitats que corren sobre sistemes de càlcul potentíssims i que són capaços de generar documentació estructurada i prou consistent en poc temps. En molt menys temps del que hi trigaries tu, o jo, segur.

El problema és el que es perd pel camí: la possibilitat de descobrir altres coses i tenir noves idees. Però el teu cap t’havia donat una setmana i tu estàs entregant en dos dies, així que el teu OKR probablement tindrà millors resultats que no pas si t’haguessis dedicat a descobrir coses noves.

I llavors, on ens deixa això? Jo tinc bastant clara la meva preferència. Per a mi, un veritable professional s’ha de prendre el seu temps per fer les coses — la creativitat necessita límits, però també necessita temps!

Àguiles vestides de coloms

Aquest article va ser escrit originalment en italià per Paolo Gambardella. Ha estat traduït per un agent d’intel·ligència artificial i pot contenir inexactituds.

A vegades romanticitzem tant la feina que ignorem aquell moment, que sempre arriba, en què actuem en pilot automàtic. Comencem a mesurar el nostre valor pel temps que invertim en alguna cosa, sense pensar en el resultat real ni en allò que estem a punt d’oferir als jugadors.

Sovint m’he trobat en situacions on els meus col·legues feien moltes hores extra pel plaer de fer-les, o perquè estaven atrapats en aquest cicle sense fi. La qual cosa porta inevitablement a fer males estimacions dels projectes, a considerar factibles coses que sense hores extra no ho serien i que, a més, no aporten cap valor real al joc.

No puc canviar aquestes actituds, tot i que ho he intentat. Però tampoc no hi caic, no faig hores extra innecessàries (sobretot si no estan remunerades).

Desacord, però endavant

Prefereixo concentrar-me en les meves tasques, avui dia, més que intentar debatre, perquè he notat que la gent es posa a la defensiva.

D’una banda, treballo en allò que m’han assignat, intentant lliurar sempre a temps i sempre amb alguna cosa més. De l’altra, intento proposar constantment millores respecte a la visió inicial que se’m presenta. Rarament s’accepten, però em serveix per reflexionar sobre el producte i també per fer veure el meu potencial.

  • El joc d’un client no és el meu joc
  • Si un client m’assigna el disseny d’una feature poc treballada, primer la dissenyo exactament com em diu
  • Ofereixo el que per a mi seria una millora, sense defensar-la. Si el client diu que no, és que no. Ja ho he dit: no és el meu joc.

Mostrar sense paraules

En molts entorns, sobretot he de dir que en empreses més grans on la gent passa per proves d’accés increïblement complexes i ha de demostrar un currículum impressionant, els desacords verbals es veuen molt sovint com a atacs. Sobretot en remot, sense el cara a cara, he notat que o soc jo que no sé discutir o la gent té massa orgull.

Si vull un canvi en el disseny, mai no ho discuteixo a la reunió. Les reunions per a mi són l’eina exclusivament per demostrar que vull treballar en equip, i per fer elogis. Jo prefereixo presentar-los la versió proposada i un prototip ràpid amb la versió millorada.

Les àligues no fan crunch

Soc com una àliga que vola alt i de vegades cau en picat per resoldre problemes concrets. Molts clients em volen colom, volant baix i cagant aquí i allà.

Tinc l’experiència per treballar de manera eficient, no necessito dedicar-hi més hores de les necessàries. Prefereixo concentrar-me a lliurar una feina d’alt nivell dins de les meves hores contractades. Sempre dono suport als altres amb les seves idees, per estranyes que siguin, però quan acaba el meu dia, desconnecto.

I si em paguen d’àliga per treballar de colom, millor que millor: menys responsabilitats!

Professonalitat en primer lloc

Aquest article va ser escrit originalment en italià per Paolo Gambardella. Ha estat traduït per un agent d’intel·ligència artificial i pot contenir inexactituds.

Tenia un company de feina fa temps que semblava ser realment brillant. Havia fet unes opcions de vida concretes i, abans que arribés, algunes persones al xat de la feina havien fet brometes en la direcció d’aquestes opcions. Sense mala intenció, és clar, pur esperit de germanor.

Quan va entrar a l’empresa, aquesta persona es va posar a cercar a Slack tots els missatges anteriors per veure si algú havia ofès en el passat les seves opcions de vida. Va trobar els missatges i va aconseguir, amb l’ajuda de Recursos Humans, que acomiadessin les persones que se’n reien.

Anys després aquesta persona va ser acomiadada, i des d’aleshores sempre és al mig de la polèmica. No dic que no tingui raó, en teoria la té. Però malauradament he de dir que les coses comencen a fer una mica de mala olor quan o bé te’n van fer fora o bé sempre hi ha un problema amb el CEO i els directius.

Jo no em faig el mestre de ningú, la meva tolerància cap a certes coses és molt baixa, però faig tot el possible per entrenar-la. Per a mi, per sobre de tot, ve la professionalitat. Si els teus companys fan brometes que t’ofenen, pensa en el que els passa si perden la feina. Professionalitat també vol dir tenir paciència quan toca.

Si la teva empresa t’acomiada per qualsevol opció, per exemple si t’acomiada perquè prefereix substituir-te per intel·ligència artificial, tu, per a mi, t’ho empasseràs amb professionalitat i buscaràs una altra cosa. Convertir-se en un guerrer de teclat i revelar estratègies sota NDA de les empreses és poc professional. Ja sé que fa ràbia, ja sé que fa mal, però la professionalitat, insisteixo, ve primer.

Si un empleat teu denuncia públicament certes coses, la professionalitat exigeix que t’adreces al teu departament de comunicació per respondre, no respondre de la panxa i sobretot sense demanar consell a Claude.

Increïble la manca de professionalitat que veig en aquesta indústria. Necessitem més paciència i més professionalitat, tothom. Bon cap de setmana.

Give the best of your “more or less”

Many years ago, I lost my job ad a dream company and I decided to become the best game designer I could possibly be. Part of this is still within me, also if many things changed. One for all, I understood that teams/clients do not need, nor want, the best in class.

If you are reliable, honest, candid, and humble, generally speaking you will be better welcomed into games teams. I notice, especially among junior game designers, the will to be better than others or more knowledgeable. You can easily end up being perceived as superb, like that.

The best way to do your job is to give the best of your “more or less”, without delivering too much. You will lose less energies and your job will be recognized in any case.

Management and direction

Last year I found a great client; good team, excellent leadership, profitable company. The project was (well, is) ambitious and novel. I felt part of the leadership team, I contributed to the development of their MVP. And then, a more expert designer joined and I was out. I had an interesting chat with my client, and he explained me exactly why the decision. It made sense, I learnt a lot. Still, it hurt because everything worth in life hurts a little.

Now that it’s one month since I joined GSC Game World, I already feel there is something very different in the way of managing high-quality projects compared with mobile f2p. Mobile needs pragmatism: you are chasing big numbers because you are investing huge amounts of money to give a highly technological product in the hand of distract people for free with the hope to engage their attention. High quality games, on the other end, are for people who decide to light a console up to be immersed into an experience they paid for.

And this leads to a fundamental difference: (product) management is what leads mobile, while creative direction is what leads high quality games. Of course, I am passionate and prepared designer and I can tackle any challenge, plus I have a certain age and experience so I can be a great leader. But mobile games are managed in a McKinsey-an style, and companies chase perfection. And the best way to avoid the risk of not having it is to hire people with a real pedigree (which I don’t have). On the other end, PC/Console single player high quality games (open world, FPS, survival) look for people capable of prototyping and realize the creative vision being away of design pillars, vision, and so on.

Two different worlds that I am sure can learn from each other. I know I will bring learnings from premium to mobile, and viceversa.

AI is not just a tool

I’m not convinced by this “AI is just a tool.” We’re wired for stories and narratives, in the sense that our perception is very attentive to them and our memory contains narrative sequences. A tool capable of creating a narrative structure ceases to be a simple tool for me.

It’s a bit like saying “movies are just a tool,” or “video games are just a tool.” Well, it’s certainly possible to use movies and video games as tools. How many times in school were we shown a movie to explain a story? Some teachers use role-playing games or even computer games to explain concepts.

However, these artifacts aren’t just tools. And AI isn’t one for me either. It can heavily influence the way we implement an idea, given that it’s capable of arguing (often bullshit) very well and could catch us at a stressful moment when it’s easy to give in to the temptation to trust. And this inevitably leads to missed opportunities.

Of course, you can cut off your finger with a knife. With Photoshop, you can gather a series of images and make a collage. But that’s a direct use during which you’re aware of the error, either before or just after.

AI isn’t just a tool; it can only be used as a tool, that’s true. But it’s designed, like many things these days, to capture our attention (so we pay the monthly subscription) in exchange for the feeling of being more productive.

And that’s not the case.

Christmas break

I wish you and your family a merry Christmas and a happy 2026. I scheduled a couple of posts for key dates, but I will spend some day with my family in Italy so I will not post over here during two weeks.

See you next year, I hope you will find your “Zelda’s Lullaby”, your key for multiple solutions.