Aquest article va ser escrit originalment en italià per Paolo Gambardella. Ha estat traduït per un agent d’intel·ligència artificial i pot contenir inexactituds.
A vegades romanticitzem tant la feina que ignorem aquell moment, que sempre arriba, en què actuem en pilot automàtic. Comencem a mesurar el nostre valor pel temps que invertim en alguna cosa, sense pensar en el resultat real ni en allò que estem a punt d’oferir als jugadors.
Sovint m’he trobat en situacions on els meus col·legues feien moltes hores extra pel plaer de fer-les, o perquè estaven atrapats en aquest cicle sense fi. La qual cosa porta inevitablement a fer males estimacions dels projectes, a considerar factibles coses que sense hores extra no ho serien i que, a més, no aporten cap valor real al joc.
No puc canviar aquestes actituds, tot i que ho he intentat. Però tampoc no hi caic, no faig hores extra innecessàries (sobretot si no estan remunerades).
Desacord, però endavant
Prefereixo concentrar-me en les meves tasques, avui dia, més que intentar debatre, perquè he notat que la gent es posa a la defensiva.
D’una banda, treballo en allò que m’han assignat, intentant lliurar sempre a temps i sempre amb alguna cosa més. De l’altra, intento proposar constantment millores respecte a la visió inicial que se’m presenta. Rarament s’accepten, però em serveix per reflexionar sobre el producte i també per fer veure el meu potencial.
- El joc d’un client no és el meu joc
- Si un client m’assigna el disseny d’una feature poc treballada, primer la dissenyo exactament com em diu
- Ofereixo el que per a mi seria una millora, sense defensar-la. Si el client diu que no, és que no. Ja ho he dit: no és el meu joc.
Mostrar sense paraules
En molts entorns, sobretot he de dir que en empreses més grans on la gent passa per proves d’accés increïblement complexes i ha de demostrar un currículum impressionant, els desacords verbals es veuen molt sovint com a atacs. Sobretot en remot, sense el cara a cara, he notat que o soc jo que no sé discutir o la gent té massa orgull.
Si vull un canvi en el disseny, mai no ho discuteixo a la reunió. Les reunions per a mi són l’eina exclusivament per demostrar que vull treballar en equip, i per fer elogis. Jo prefereixo presentar-los la versió proposada i un prototip ràpid amb la versió millorada.
Les àligues no fan crunch
Soc com una àliga que vola alt i de vegades cau en picat per resoldre problemes concrets. Molts clients em volen colom, volant baix i cagant aquí i allà.
Tinc l’experiència per treballar de manera eficient, no necessito dedicar-hi més hores de les necessàries. Prefereixo concentrar-me a lliurar una feina d’alt nivell dins de les meves hores contractades. Sempre dono suport als altres amb les seves idees, per estranyes que siguin, però quan acaba el meu dia, desconnecto.
I si em paguen d’àliga per treballar de colom, millor que millor: menys responsabilitats!