Aquest article va ser escrit originalment en italià per Paolo Gambardella. Ha estat traduït per un agent d’intel·ligència artificial i pot contenir inexactituds.
Cada sis mesos surt alguna novetat tecnològica i la gent comença a entusiasmar-se i a dir, d’una banda, que estem perduts, que tots acabarem fregant plats; de l’altra, que no haurem de treballar mai més a la vida i que tot serà meravellós i feliç per a tothom. Tot plegat acompanyat dels mateixos casos d’estudi de sempre, fortament inspirats en el món dels videojocs i la ciència-ficció.
Jo ja no hi caic, gràcies a Déu.
No existeix res que pugui substituir la capacitat de l’ésser humà de comunicar-se amb altres persones. Això inclou:
- tocar per a altres persones
- explicar històries a altres persones
- informar altres persones
- escoltar altres persones
Imaginem per un moment que tenim un programa capaç de crear un joc complet. Producció, programació, direcció artística, disseny, control de qualitat, disseny sonor, tot. Encara així caldrà gent capaç d’entrar en una sala i fer sentir alguna cosa als altres. Un director d’orquestra, capaç d’explicar històries fascinants, de fer viure experiències memorables, d’entretenir. Això cap programa no ho pot fer, perquè en el moment mateix en què una cosa així és automàtica, perd la gràcia.
Crec, doncs, que aquest és el moment de ser més seriosos, no d’abandonar. La teva ment, les teves capacitats físiques i la teva manera d’interpretar un context tindran cada vegada més pes, perquè sou humans i únics.
Aquesta és també la part en la qual he invertit gairebé 10 anys ensenyant, i la raó per la qual aquest blog encara és dempeus.
Et desitjo una bona setmana, a treballar!